top of page

HISTORIA I REGLAMENT

El joc del bòlit a la Sénia el recorda gent de vuitanta anys i gent de quaranta, però sempre de que hi jugaven quan eren infants. No era un joc discriminatori de sexe. Per quansevol carrer es podien veure xiquets i xiquetes donant-lo cops a bòlit. Si ells hi jugaven de xiquets això vol dir que alguna peson ho recordava de quan ho era ell, el mateis que ara s'ha fet per a promocionar-ho vers la juventut. Era un joc certament perillos.

S'utilitzava una paleta i un bòlit, aquest últim era un bastonet  rodó d'uns 10 o 12 centímetres de llarg i amb els dos extrems amb la punta afilada. La paleta era de fusta, de forma rectangular i de tamany semblant a la que s'utilitza al ping-pong. Normalment es formaven dos grups, atacants i defensors. Els atacants posaven el bòlit en joc de la següent manera. Feien una ratlla a terra i posaven una pedra al mig d'ella. El primer jugador atacant tirava el bòlit a l'aire i li donava un  cop ben fort per allunyar-lo el més lluny possible. Els defensors escampats per tot el carrer o camp havien d'intentar empomar-li al vol.







​

​

​

​

​

​

​

No hi havia regles per fer-ho, per tant, uns es treien la gorra , la camisa i fins i tot amb un cabàs. Amb les mans es feien mal. Si l'empomaven, el tirador restava eliminat però si no ho feien, del lloc on havia caigut erl bòlit, un dels defensors havia de retornar-lo a la pedra de sortida, on s'havia plantat la pala, i intentar tocar-la amb el bòlit. Si la tocava eliminava al jugador però si no ho feia seguia el mateix atacant.





​

​

​

​

​

​

​

 En aquesta jugada era on havia mes perill. Els defensors envoltaven a l'atacant per a impossibilitar-li al màxim poder allunyar el bòlit. N'hi havia que inclòs l'intentava agafar al primer cop de pala difinitiu,  quan s'enlairava el seguia amb la vista i l'empomava. Això vol dir que les mans d'un es podien topar amb un bon cop. També, com es posaven tan a sobre, podien rebre el cop de pala a quansevol part del cos. No diguem el bòlit, més d'un deu tenir quelcom cicatriu, record d'alguna jornada immemoriable.





​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Si no l'empomaven, podia repetir dues vegades més i aleshores d'allí on havia caigut el bòlit fins a la pedra de sortida calculava les pales que podien haver-hi i els defensor li contestaven si estaven d'acord o no. Si ho trobaven correcte, s'apuntava les pales i començaven de nou, i si no, li feien comptar d'una en una.​





​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

També podia ser que , amb molta habilitat, pegués cop de bòlit deixant-lo quiet a sobre la pala. Aleshores ningú li podia fer caure i ell n'aprofitava anant a  una timba o cap al riu per a lla´nçar-lo i dr una quantitat de pales molt excessiva i com els altres no podien comptar-les, guanyaven. Les pales se les feien de quansevol fusta, en especial la de les tapes del casc de sardines i els bòlits, aquí sí que coincideixen tots, eren del bordís (rama que surt al voltant de la soca de l'olivera) d'olivera.



​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

BÒLIT: Encara que el seu ús no s'aferma i generalitza fins al s. XIX devia ja tenir alguna circulació escolar i científica, car en llatí va usar-lo Plini, amb el valor físico-astronòmic. Probablement, coma a terme d'estudiants, fou usat popularment, per comparació, per al bòlit o bèlit, bastonet amb què juguen el nois, fent-lo volar a cops de "cana", sentit amb el qual hom usa la grafia bòlit.

Realment el bèlit va a caure no se sap a on, unamica com un bòlid. Potser aquest joc es féu popular entre els escolars joves de la Universitat de Cervera, potser ho fou ja des d'abans, i no sorprén que aquest li apliquessim pedantescament aques terme après  ales classes e físsica.

   Joan Coromines, "Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana"

​

BÃ’LIT 1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la cana per jugar al bòlit. 2. Joc de nois que es fa pegant amb una bastonet (la cana) damnunt un cap d'un altre més curt (el bòlit) per fer-lo botar.

   Alcover-Moll, "Diccionari Català, Valencià, Balear"

​

​

​

bottom of page